Ser mitat humans mitat robots no és ciència ficció, actualment és possible. Tot i que les investigacions encara estan en desenvolupament, fer moure un exosquelet amb el pensament és una realitat!
 |
| Neon Brain By Don Farrall. Font: Getty Images |
Açò que ens deixa a
la majoria bocabadats és possible gràcies als esforços dels grups d’investigació
del centre de neuropròtesis de l’ Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne
(Suïssa), en el qual s’integra la fundació Defitech presidida per l’espanyol
José R.Millán. Aquest centre és un referent mundial en neurotecnologia on es
duen a terme les investigacions més punteres en aquest camp.
Els neurocientífics
que allí treballen pretenen entendre com funciona el cervell per després
traslladar el coneixement a aplicacions pràctiques que ens beneficien. En concret el grup d’investigació dirigit per
José Millán, són especialistes en connectar cervells a màquines, amb l’objectiu
de restaurar la capacitat de moviment corporal de gent que l’ha perdut per
malaltia o accident, amb l’ús de neuropròtesis. Neuroquè? Es tracta de
components electrònics que estan connectats per una banda nostre sistema
nerviós i per altra banda als nostres
músculs (p.ex. robots que poden estar controlats per la nostra activitat neuronal).
 |
| Esquema del funcionament d'una neuropròtesis. Font: Modificació imatge by Blog Backyard Brains. |
Però per a que funcionen, questes
neuropròtesis, primer s’han d’entrenar. ¿Com? Registren l’activitat cerebral
associada a un pensament, és a dir,
pensem que tanquem la mà i registra quines àrees del cervell s’activen quan pensem
en aquest moviment. Aquests patrons queden registrats a un ordinador. Quan l’ordinador
detecte aquesta activitat cerebral de “tancar la mà” , ho reconeixerà i manarà
una ordre d’efectuar este moviment a l’exosquelet, i la nostra mà es tancarà.
No obstant, aquest exosquelet pot estar acoblat a la mà, les cames o recobrir un
àrea més gran del nostre cos. D’aquesta manera som capaços de menejar el nostre
cos amb el pensament, inclòs aquelles parts que han perdut mobilitat a causa d’un
accident.El perfeccionament d’aquesta tècnica pot revolucionar la rehabilitació
de les persones que han perdut mobilitat, i millorar en gran mesura la seua
qualitat de vida.
Si vos ha agradat
aquesta entrada, vos recomane que visualitzeu el capítol Cómo potenciar el cerebro on el divulgador científic Pere
Estupinyà, vos contarà amb més detall com funcionen aquestes pròtesis. A més
podreu veure-les, i ja sabeu... una imatge val més que mil paraules!
A que ara la biologia
no vos pareix tan avorrida? Si vos pareix interessant aquesta interacció robòtica-biologia podeu
orientar els vostres estudis i cursar una Ingeriria biomèdica.
REFERÈNCIES:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada